dissabte, 16 de maig del 2009

Blaverisme als dos costats del Sènia

Haureu llegit la notícia que Brusel·les ha invertit 6000 euros més en la campanya de promoció de les eleccions europees després que el govern valencià es negara a emetre l'espot en la variant oriental de la llengua. Llegint la notíca en diversos mitjans catalans em faig una pregunta, sense ànim d'ofendre, però que crec que és ben certa: Existeix el blaverisme més enllà del Sènia? Evidentment aquest blaverisme no és ni de lluny el malintencionat posicionament del PP valencià, que com deia Fuster és la defensa del castellà coma llengua dominant disfressada, però no ens fa cap favor al País. He començat fent aquesta reflexió en un comentaria a l'interessant blog de Saül Gordillo, que seguisc a diari, i he trobat oportú reflectir-lo ací:

La decisió del govern valencià queda clara quina és, continuen treient suc a l'absurd debat sobre el nom de la llengua. Però he de dir que llegint diversos mitjans catalans em sembla que el blaverisme existeix a un i altre costat del Sènia. Estan fent exactament el que vol el PP que facen, jugar al joc del piròman i el bomber, el que els permet a ells treure un cop més el seu discurs al carrer.
Cal canviar l'estratègia, jo hagués apostat per adoptar la variant de català occidental a Catalunya, que és també la de LLeida i part de Tarragona. Per què no podriem interpretar també que és Catalunya la que ha fet invertir 6000 euros més per no proposar la variant occidental de la llengua? I a més, tenint en compte el cost en dietes dels europarlamentaris, què hi ha de negatiu en que es gasten 6000 euros al País Valencia amb l'objectiu que la gent s'identifique en major mesura amb la variant emprada?Aquesta estratègia envers el País Valencià ha provocat una visió elitista del nostre moviment, allunyada del carrer, que ha servit per revivar el conflicte. Ho hem vist en el discurs d'alguna entitat al País Valencià, poc encertat, que ha estat interpretat com un cert autodi valencià. Cal canviar el discurs, moltíssima gent ja ho ha fet. Parlar de la unitat de la llengua amb normalitat, sense seguir el joc a ningú, perquè el valencià és el nostre català.
Per cert, hui aniran 40.000 persones a les Trobades d'Escoles en Valencià a Alcàsser i Almussafes, on vindrà actuar els Eina (ex inadaptats), en el marc de La Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià. Els dos municipis estan governats pel PP, i han demanat fer la Trobada, que com ja sabeu defensa la unitat de la llengua. Com és possible? amb la normalitat i el treball de base a les comarques.

dimarts, 12 de maig del 2009

Partits, estratègies i valors

Ací us deixe la part final de l'article que fa setmanes que desgrane en aquest bloc. Després d'una intensa reflexió sobre els grups de pressió valencians, aquesta part fa referència breu als partits, estratègies i valors.

La tasca de crear i potenciar els grups de pressió per incidir en l'opinió pública (veure post grups de pressió de fa dues setmanes)) representa un viatge a llarg termini, cal un treball constant i estable de la societat civil, partits i institucions. Ara bé, en el marc estrictament del partits polítics valencians quines són les perspectives de futur?

Les perspectives actuals de qualsevol canvi passen necessàriament per una recuperació notable del PSPV-PSOE i per la vertebració d’una tercera força política, amb el BNV al seu capdavant. Més que una suma de partits cal que un sector de la societat civil s’implique en aquesta aposta, donant-li un esquema de moviment social i atorgant-li una credibilitat que ha quedat malmesa després de l’experiment del Compromís pel País Valencià. Un estratègia clara del que és una campanya grassroot, a ras de terra, de la qual hem d’aprendre dels referents estadounidencs ja existents. Caldrà estudiar com s’articula la relació electoral entre un partit polític i un conjunt de persones independents representatives de la societat civil. No obstant, aquest serà un tema que caldrà estudiar amb deteniment.

Més enllà de les opcions electorals, aquestes forces de progrés i de país hauran de començar un intens treball en l’elaboració d’estratègies per arribar al seu electorat. En primer lloc caldrà reconstruir el discurs de cada opció política, i hauria de ser una discurs a llarg termini, estable. Al voltant d’aquest discurs caldran líders amb un relat potent i coherent. El treball ben fet en aquesta darrers camps implicarà defensar els plantejaments de partit amb convicció, factor que ha brillat per la seua absència en aquests darrers anys.

La futbolització política del País Valencià ha afectat greument a aquestes opcions polítiques, arrastrades a canviar de plantejaments, a treballar a curt termini, a mostrar en definitiva una manca d’estabilitat de plantejaments que ha transcendit a l’electorat. Aquest camp, el del discurs i el relat, el deixarem a altres articulistes d’aquest recull especialitzats en aquests temes.

Deixant les estratègies a banda, cal fer una reflexió obligada: qualsevol opció política deu assentar-se en uns valors estables i totes les seues propostes deuen partir d’aquests valors. La frase potser sembla massa evident, però en els darrers 14 anys no s’ha aconseguit identificar les nostres opcions electorals amb uns valors concrets. S’ha comprovat que l’efectivitat d’empatia amb els ciutadans d’aquelles propostes concretes vinculades explícitament a valors és molt superior. Una persona pot ser més o menys indiferent a una proposta tangible d’un partit polític però no ho és als valors que representa. Exemples hi ha molts, un dels més clars, el de Ronald Reagan, que amb propostes que no tenien el recolzament massiu de la societat nord-americana va guanyar les eleccions pels valors genèrics que representaven. Els casos no són extrapolables, però la projecció de valors si que ho és.

Posats a demanar, i encara que sone a tòpic, l’honradesa política i la radicalitat democràtica han de ser la font de la qual broten aquests valors. Aquesta evolució deu anar estretament lligada a una política d’adopció de les noves tecnologies de la informació, anomenades 2.0, com a eina principal d’obertura dels partits cap a la societat, oferint transparència i potenciant la participació ciutadana.

És precisament en aquests punt on podem començar a marcar diferències amb el model actual: per nosaltres no és suficient guanyar de penal injust a l’últim minut. Representem l’esforç diari i el rigor de la tasca dels nostres pares i mares, que des de fa més de 25 anys treballen a les escoles, institucions i altres àmbits mantenint viva la flama tot i la constant indefinició dels nostres polítics.

dissabte, 9 de maig del 2009

Com crear un partit polític des de zero

Navegant, navengant em trobe amb unes interessants línies sorgides del debat de la proposta Beers&Polítics (Un grup de comunicadors polítics es reuneixen en un bar per debatre quelcom relacionat amb la comunicació política). Es reflexiona breument sobre el cas hipotètic de crear un nou partit en clau estatal. Aquest deuria presentar-se com a moviment, amb una causa, amb dades concretes sobre on incidir geogràficament, amb una potent base de dades...

1 Cal anar a lluitar als llocs on podem guanyar i el sistema electoral permet que tinguem opcions. Així, de les 50 circumscripcions només estarem en les 32 on hi ha suficient gent per tenir alguna opció
2 No guanyarem les eleccions, és impossible. El nostre objectiu és situar-nos entre PSOE i PP per ser clau en la governabilitat. Aconseguir de 15 a 20 escons. La constitució es va fer per aconseguir una democràcia consociativa (tal com ho defineix Lipjhart), és a dir, que no hi hagi majories bipartidistes, que els partits hagin de negociar. Aquest és el nostre objectiu, ser un partit frontissa entre els dos grans
3 Hi ha 7 milions de vots que no van a PSOE i PP a Espanya. Hem d'arribar a aconseguir dos milions
4 El nostre target són les ciutats i les seves zones metropolitanes. Gent de classe mitjana, amb estudis, de 0 a 2 fills i amb ingressos. No buscarem la classe treballadora ja que ja solen votar a esquerres
5 No ens hem de presentar com un partit, sinó com un moviment
Els nostres votants, urbanites, tindran de 18 a 45 anys, amb la qual cosa serà gràcies a la xarxa com ens comunicarem i com difondrem el moviment
6 Fins ara no hem parlat d'ideologia, i aquí hi ha un nom interessant a utilitzar: el moviment "liberal-demòcrata", que evoca tant el lliure mercat com el benestar social
7 Caldrà anar a buscar els punts febles de PSOE i PP, insistir en els punts en els quals els votants d'ambdós partits es sentin més descontents amb la seva elecció
8 Haurem de tenir presència a les grans ciutats espanyoles, amb gent que mai no hagi estat a cap partit ni se la pugui vincular. Cal aprofitar els llocs on ara hi ha bipartidisme de facto, però on sempre hi havia hagut més partits
9 Per a això comptarem amb una xarxa de bases actives a les que caldrà coordinar, tal com ens va indicar
Guillem López Bonafont. Per aconseguir aquestes bases caldrà anar a buscar els desafectats políticament (aquest 20% d'abstencionistes), generant màrqueting relacional i comunicant-nos constantment amb aquestes grassroots. El nostre "moviment" ha de ser una "causa", una cosa per la qual implicar-se i activar-se políticament, quelcom que sigui bo explicar als teus amics i coneguts, el que a més farà que els atacs que rebem dels partits grans es vegin mínimament contrarestats. El bàsic també és tenir presència al carrer. Com va dir Guillem, si no ets al carrer no se't veu.
10 La gestió del VRM (voter relationship management) és una altra eina bàsica per aconseguir comunicar-se.
Juan Víctor Izquierdo ens va comentar un dels problemes actuals dels partits espanyols, i és la dolenta (o nul·la) gestió de les bases de dades d'afiliats i simpatitzants. En la nostra base de dades, centralitzada a la seu central però alhora utilitzable per les seus locals, podrem segmentar per temes d'interès de cada simpatitzant, i fins i tot segmentar per barri per arribar als temes més importants per a cada ciutadà, per activar-lo amb temes que li interessen. No enviarem qualsevol propaganda, la mateixa que rep ara tot el món, sinó la que a ell o ella sabem que li interessa. Per descomptat, la comunicació serà immediata en quant s'hagi posat en contacte amb nosaltres, i serà la xarxa la que ho farà possible.