dimecres, 28 d’octubre del 2009

I tu, si fores Paco?

Dimarts passat em van telefonar de El Temps proposant-me un exercici curiòs. Posar-me en la pell d'un assessor de Francisco Camps i de la direcció del PP i buscar línies d'eixida a la crisi Gürtel. La proposta era atrevida, donat que ni la gent del PP sembla saber què farà. En l'edició d'esta setmana del setmanari podeu trobar el reportatge, on també participen els companys Vicent Martínez i Jordi Muñoz. S'ha retallat molt la proposta que vaog enviar, i hi ha algunes qüestions poc precises. A continuació copie i pegue la resposta que reconec va ser espontanea i no gaire reflexionada, donat que teniem unes hores per presentar-la. Però allà va...

El que hem pregunteu és realment un acte de ficció novedosa, per aquells que estem més bé acostumats a estar en el costat d’intentar vehicular i cohesionar els missatges dels progressistes del País Valencià.

El primer que cal tenir en compte per fer un pronòstic de les vies d’eixida del president Camps a la crisi Gürtel és el context amb el qual les emmarquem. De forma resumida i simple podem destacar dos possibles escenaris contextuals:

L’opció Quart: La situació de la trama Gürtel no s’intensifica i es pretén diluir. La resta del sumari no ofereix grans novetats destacades i el Tribunal suprem decideix no imputar a Camps

L’opció Génova: La situació continua empitjorant i justifica que Rajoy es puga desdir de les seues paraules, oferint una imatge de força i imposant a Rita Barberà de forma transitòria i a Gonzàlez Pons com a candidat

En l’Opció Quart, i amb les enquestes a favor, una dimissió de Camps podria sonar com un “Mea Culpa” i una acceptació de la trama corrupta i que afectara a la credibilitat de tota la cúpula del PP Valencià. En aquest cas Camps deuria trencar amb la imatge de líder indecís, temerós de Madrid i de la família Costa, depenent, fràgil. Hauria de restablir durant aquest mes els equilibris de poder interns oferint a les diferents famílies opcions concretes davant d’una més que possible revàlida de la majoria absoluta.

Convençuts tots i totes, Camps ha de donar un pas endavant: convocar eleccions anticipades el mes de maig de 2010 (diluida la incógnita sobre la imputació del TS i la resta del sumari). Ho ha de fer emprant els marcs conceptuals que continuen connectant amb gran part de la societat valenciana: “Els valencians i valencians anem a demostrar a ZP que estem cansats dels seus atacs. ZP és culpable de la crisi i en compte de solucionar problemes es passa el dia atacant al president del valencians, atacant-nos a tots”. Totes le mirades assenyalen a Camps, i ell ha de ser el que assumisca el risc: “el que està contra mi, està contra els valencians”.

Un marc conceptual és, segons Lakoff, una estructura mental que conforma la nostra manera de veure el món, i el PP valencià ha conseguit connectar el seus missatges a la perfecció amb els valors dels conservadors valencians. En canvi, el PSOE i l’anomenat tercer espai no ho ha aconseguit, tot i que com a mínim el 50% de la societat valenciana es declara progressista. Per això que Camps pot assumir el risc, la gent que el vota no ho fa tant per qüestions tangibles sinó perquè han sabut adreçar els seus missatges a una escala de valors compartida per aquesta població conservadora. Els arguments de Camps són des del punt de vista racional inassumibles, però això dóna igual. Passa en tots els sectors, els treballadors que estan ara a l’atur podrien concloure que el model econòmic Camps és el culpable, però no ho fan, perquè no decideixen el seu vot només per allò que els interessa. Si no, per què votar a la dreta que s’ha negat a augmentar les ajudes als aturats?
I això dels marcs comuns encara no ho ha pogut fer l’esquerra, i no és gens fàcil de fer, que conste.

L’opció Gènova pressuposa que la situació no s’estanca i tampoc es dilueix, noves revelacions apunten a Camps i el seu entorn, podria ser que inclús després de maig del 2010. Cal tenir en compte, que el context de Genova es cou amb la vista posada al 2012. Preocupa a Madrid que tot i avançar eleccions i guanyar, revelacions posteriors podrien deixar de centrar tota l’agenda mediàtica en la crisi i introduir l’efecte distorcionador de la corrupció. Pense que el cas Gürtel, entés com un fenòmen de finançament il•legal, té un efecte en l’opinio pública, no fa perdre gaire vots al PP, però tampoc guanyar-los. Manté un efecte de xoc en els missatges que Rajoy intenta consolidar. Al marc dels ideòlegs del PP segons el qual “ZP és crisis econòmica, despilfarra, improvisa i no fa res” li resta expansió el “ PP=corrupció, no li importa la crisi, li importa el poder i utilitza els diners dels contribuents de forma fraudulenta en temps de crisi”

Per això, Genova no pot deixar a la improvització aquesta situació. Esperarà a veure que passa les properes setmanes, i si té un argument de pes, podria comptar amb un home com Gonzàlez Pons de candidat, siguent generosos amb la direcció valenciana en oferiments. Serà el moment de treure el oportú informe sobre els casos de corrupció al PSOE, i intentaran activar el marc “corruptes hi han a tots els llocs, nosaltres els tirem al carrer, parlem del que importa, la crisi”. Pons, ampli coneixedor de la política valenciana ressaltarà els valors immersos en el conceptual votant del PP i si ho fa bé guanyarà les eleccions. Si més no, el principal problema a aquesta opció no seria electoral, sinó més bé intern, ja que en el célebre Comité Executiu Regional del darrer dimarts 13 d’octubre 44 dels 62 membres van votar a favor de la continuïtat de Costa, i Pons i Trillo només van aconseguir deu vots per a la tesi Cospedal. Això hauria d’impulsar en el PP estatal una segona opció a Pons, improbable pel moment. Pronosticar-ho és una loteria: Blasco?, o encara més agossarat, Maria José Català? No crec que cremen aquesta opció, però tot i la l’edat de l’alcaldessa de Torrent (28 anys) és una aposta de futur per la qual apostaría en el proper congrés, per exemple, per substituir el càrrec del mateix Costa.

Ja em vist que diferents càrrecs valencians han desaparegut de l’escena mediàtica, per si de cas, a veure-les venir. Fins i tot aquells que estaven també lligats a la trama, com el mateix Rambla. Així que tot és possible.

El que sembla clar ara per ara és que de celebrar-se eleccions, en ambdues tesis probablement governaria el PP. Els efectes al País Valencià del cas Gürtel potser es notarien més si el principal partit de l’oposició presentara un nou consens, entés com una proposta novedosa, que genere un marc de valors acceptat per aquest altre 50% de valencians i valencianes progressistes (les societats semblen están dividies gairebé al 50% entre persones que s’emmarquen en camps conceptual progressistes i conservadors). Alarte entén per aquest denominador comú adoptar el vocabulari del PP. No podem convèncer amb arguments tangibles l’electorat irracionalment convençut, anclats en l’escala de valors del PP. Cal emprar un llenguatge nou, perquè les noves fórmules i valors alternatius al PP requereixen d’un llenguatge radicalment diferent. El seu missatge activa alguns referents dels conservadors, no farà anar a votar als que no ho fan, i no desactivarà l’espiral del silenci del PP que manté callats amb por a expressar-se per sentir-se aïllats a l’electorat progressista.