Partits, estratègies i valors

Ací us deixe la part final de l'article que fa setmanes que desgrane en aquest bloc. Després d'una intensa reflexió sobre els grups de pressió valencians, aquesta part fa referència breu als partits, estratègies i valors.

La tasca de crear i potenciar els grups de pressió per incidir en l'opinió pública (veure post grups de pressió de fa dues setmanes)) representa un viatge a llarg termini, cal un treball constant i estable de la societat civil, partits i institucions. Ara bé, en el marc estrictament del partits polítics valencians quines són les perspectives de futur?

Les perspectives actuals de qualsevol canvi passen necessàriament per una recuperació notable del PSPV-PSOE i per la vertebració d’una tercera força política, amb el BNV al seu capdavant. Més que una suma de partits cal que un sector de la societat civil s’implique en aquesta aposta, donant-li un esquema de moviment social i atorgant-li una credibilitat que ha quedat malmesa després de l’experiment del Compromís pel País Valencià. Un estratègia clara del que és una campanya grassroot, a ras de terra, de la qual hem d’aprendre dels referents estadounidencs ja existents. Caldrà estudiar com s’articula la relació electoral entre un partit polític i un conjunt de persones independents representatives de la societat civil. No obstant, aquest serà un tema que caldrà estudiar amb deteniment.

Més enllà de les opcions electorals, aquestes forces de progrés i de país hauran de començar un intens treball en l’elaboració d’estratègies per arribar al seu electorat. En primer lloc caldrà reconstruir el discurs de cada opció política, i hauria de ser una discurs a llarg termini, estable. Al voltant d’aquest discurs caldran líders amb un relat potent i coherent. El treball ben fet en aquesta darrers camps implicarà defensar els plantejaments de partit amb convicció, factor que ha brillat per la seua absència en aquests darrers anys.

La futbolització política del País Valencià ha afectat greument a aquestes opcions polítiques, arrastrades a canviar de plantejaments, a treballar a curt termini, a mostrar en definitiva una manca d’estabilitat de plantejaments que ha transcendit a l’electorat. Aquest camp, el del discurs i el relat, el deixarem a altres articulistes d’aquest recull especialitzats en aquests temes.

Deixant les estratègies a banda, cal fer una reflexió obligada: qualsevol opció política deu assentar-se en uns valors estables i totes les seues propostes deuen partir d’aquests valors. La frase potser sembla massa evident, però en els darrers 14 anys no s’ha aconseguit identificar les nostres opcions electorals amb uns valors concrets. S’ha comprovat que l’efectivitat d’empatia amb els ciutadans d’aquelles propostes concretes vinculades explícitament a valors és molt superior. Una persona pot ser més o menys indiferent a una proposta tangible d’un partit polític però no ho és als valors que representa. Exemples hi ha molts, un dels més clars, el de Ronald Reagan, que amb propostes que no tenien el recolzament massiu de la societat nord-americana va guanyar les eleccions pels valors genèrics que representaven. Els casos no són extrapolables, però la projecció de valors si que ho és.

Posats a demanar, i encara que sone a tòpic, l’honradesa política i la radicalitat democràtica han de ser la font de la qual broten aquests valors. Aquesta evolució deu anar estretament lligada a una política d’adopció de les noves tecnologies de la informació, anomenades 2.0, com a eina principal d’obertura dels partits cap a la societat, oferint transparència i potenciant la participació ciutadana.

És precisament en aquests punt on podem començar a marcar diferències amb el model actual: per nosaltres no és suficient guanyar de penal injust a l’últim minut. Representem l’esforç diari i el rigor de la tasca dels nostres pares i mares, que des de fa més de 25 anys treballen a les escoles, institucions i altres àmbits mantenint viva la flama tot i la constant indefinició dels nostres polítics.