El d-efecte del cas Gürtel...

Diverses conclusions podem extraure del resultat de les eleccions europees del darrer 7 de juny. Una de les principals, que els atacs llançats contra Francisco Camps no tenen cap efecte electoral si la ciutadania no percep una alternativa amb valors i discurs renovats i renovadors.
Més al contrari, sense aquesta alternativa, els atacs tenen l’únic efecte de mobilitzar l’electorat més fidel. I d’aquest tipus el PP en té molts. Només cal pensar en els seus més de 115.000 afiliats, que funcionen com a altaveus, i que li asseguren un bloc estable d’uns 600.000 vots. Es tracta d’un militant per cada 43 valencians. El càlcul és clar, un afiliat d’un partit a quantes persones és capaç d’influenciar en el seu vot? Jo crec que de cinc a set persones, entre familiars directes i coneguts.

El resultat de les eleccions europees no és cap sorpresa, crec que poques persones tenien dubtes del mateix. Hem de concloure, doncs, que les acusacions de corrupció no tenen efectes electorals? Contràriament al que es ve dient, crec que sí té conseqüències, i en diverses direccions.
El principal element que determina aquestes conseqüències és el discurs i relat polític de cada formació. En el del Partit Popular, la conseqüència és clara, mobilitza el seu electoral més fidel, aquell que està irracionalment convençut, continua confiant en el discurs de Camps. Un discurs que no se centra en com s’assoleix el progrés, no importa si els governants se salten les lleis en el seu benefici si s’assoleix l’objectiu, tampoc importa si la manera d’assolir el progrés tindrà conseqüències negatives a llarg termini. Els seus electors són plenament conscients d’això, i voten a consciència. Deixem-nos d’il·lusions i de restar-nos responsabilitats atribuint el seu èxit a aspectes com la manipulació informativa a Canal 9, o al desconeixement de la població. Canal 9 reforça el seu discurs, d’acord, però no és la resposta absoluta, que resideix en la seua aposta discursiva.

Després de 15 anys d’espectacular creixement econòmic, el seu far ideològic ha brillat més que mai: hem portat el progrés, els valencians viviu millor gràcies a nosaltres, els que ens critiquen estan en contra d’aquest progrés, en contra dels valencians. Des d’aquest punt de vista, si tot ha millorat i tots vivim millor, què importa si Camps ha comprat en negre o ha deixat de pagar quatre vestits? Aquest argument no és nou, el periodista Vicent Martínez, ja l’apuntava el mes de març al seu blog l’espai socarrat.

I aleshores, quin efecte té els cas Gürtel?

Més bé, hauríem de corregir la pregunta, seria més adient plantejar-la de la següent forma: Quin efecte tindria un cas de corrupció política provada al País Valencià?
Seria així perquè a l’actualitat no s’acaben de donar plenament les condicions adequades en el discurs polític de l’oposició, i fonamentalment en el PSPV-PSOE. Un cas de corrupció política al partit del govern tindria un efecte mobilitzador cap a un partit que aposte per un discurs decidit, centrat en valors com la radicalitat democràtica, l’honestedat, la claretat de plantejaments, la importància de la manera d’assolir objectius, la sostenibilitat, els serveis públics, la sinceritat política o la pluralitat. En definitiva s’ha de visualitzar que la teua opció política representa un canvi de plantejaments absolut, les mitges tintes li atorguen al PP mitges veritats i per tant, també mitges raons.

També la resta de formacions han de fer aquesta reflexió. És vital el treball en el marc del discurs polítics, que ha de partir de valors genèrics amb forta càrrega emotiva. Qualsevol decisió concreta ha de procedir d’aquest valors centrals que marcaran el nostre discurs. Per exemple, dir al País Valencià que som nacionalistes possiblement no ens farà sumar suports i mobilitzar el nostre electorat. Caldrà buscar i potenciar la causa-efecte. En aquest exemple, caldrà primer visualitzar que apostem decididament per la radicalitat democràtica, que comporta la defensa del drets dels pobles i les seues cultures a existir i conviure amb la resta de pobles. El mateix ocorre en altres aspectes. Per exemple, la unitat de la llengua. Aquesta no és una reivindicació en si mateixa, i no té un especial reclam electoral. Ara bé, si ens centrem en repetir que volem ser bandera d’una revolució il·lustrada, que potencie la raó i el seny enfront el fanatisme i un sistema oligarca, potser trobem més adhesions al nostre discurs. Aquestes comparacions es podrien repetir en molts temes: transvasaments, urbanisme al servei de la ciutadania, serveis públics...
El que veritablement és important és mantenir una coherència en aquest discurs i aquests valors, i evitar comportaments que ens tomben tot el treball previ. És possible que aquest camí no represente un viatge a curt termini, però si a la construcció d’una alternativa real que ajudaria molt a mobilitzar votants pel canvi i a rendibilitzar millor escàndols com el cas Gürtel.

Blaverisme als dos costats del Sènia

Haureu llegit la notícia que Brusel·les ha invertit 6000 euros més en la campanya de promoció de les eleccions europees després que el govern valencià es negara a emetre l'espot en la variant oriental de la llengua. Llegint la notíca en diversos mitjans catalans em faig una pregunta, sense ànim d'ofendre, però que crec que és ben certa: Existeix el blaverisme més enllà del Sènia? Evidentment aquest blaverisme no és ni de lluny el malintencionat posicionament del PP valencià, que com deia Fuster és la defensa del castellà coma llengua dominant disfressada, però no ens fa cap favor al País. He començat fent aquesta reflexió en un comentaria a l'interessant blog de Saül Gordillo, que seguisc a diari, i he trobat oportú reflectir-lo ací:

La decisió del govern valencià queda clara quina és, continuen treient suc a l'absurd debat sobre el nom de la llengua. Però he de dir que llegint diversos mitjans catalans em sembla que el blaverisme existeix a un i altre costat del Sènia. Estan fent exactament el que vol el PP que facen, jugar al joc del piròman i el bomber, el que els permet a ells treure un cop més el seu discurs al carrer.

Cal canviar l'estratègia, jo hagués apostat per adoptar la variant de català occidental a Catalunya, que és també la de LLeida i part de Tarragona. Per què no podriem interpretar també que és Catalunya la que ha fet invertir 6000 euros més per no proposar la variant occidental de la llengua? I a més, tenint en compte el cost en dietes dels europarlamentaris, què hi ha de negatiu en que es gasten 6000 euros al País Valencia amb l'objectiu que la gent s'identifique en major mesura amb la variant emprada?Aquesta estratègia envers el País Valencià ha provocat una visió elitista del nostre moviment, allunyada del carrer, que ha servit per revivar el conflicte. Ho hem vist en el discurs d'alguna entitat al País Valencià, poc encertat, que ha estat interpretat com un cert autodi valencià. Cal canviar el discurs, moltíssima gent ja ho ha fet. Parlar de la unitat de la llengua amb normalitat, sense seguir el joc a ningú, perquè el valencià és el nostre català.

Per cert, hui aniran 40.000 persones a les Trobades d'Escoles en Valencià a Alcàsser i Almussafes, on vindrà actuar els Eina (ex inadaptats), en el marc de La Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià. Els dos municipis estan governats pel PP, i han demanat fer la Trobada, que com ja sabeu defensa la unitat de la llengua. Com és possible? amb la normalitat i el treball de base a les comarques.