Al Pais Basc la lluita s'ha centrat entre nacionalisme espanyol i nacionalisme basc, i ha estat determinant a Biscaia, on l'escó s'ha decidit per uns quants vots. El resultat ha estat 38 (PSE, PP, UPyD) a 37 (PNV, EA, EB, Aralar), el que implica una majoria parlamentària dels partits que es decanten a l'eix espanyolista de la clivella política. Què pot passar? Doncs el més segur és que Patxi Lopez siga lehendakari amb els vots de PP i UPyD. Sense que aquests darrers entren al govern, però amb la seua complicitat. Aquesta és l'opció preferida per Moncloa, i també segurament pel PSE. També Rajoy ix reforçat, la era post Maria San Gil comença bé, inclús amb els resultats polítics (ser determinants) que havia somniat l'ex candidata a lehendakari pel PP. Poalada d'aigua freda als crítics de Rajoy. Cal estar atents a la penetració del discurs de Rosa Diez i Sabater, d'UPyD, que han aconseguit un escó importantíssim.
Queda per veure la inestabilitat que pot generar aquesta aposta en el Congrés dels Diputats, y la capacitat de Zapatero de justificar la complicitat amb el PP basc. És clar també que les decisions judicials han marcat el resultat de les eleccions, doncs què haguera passat si aquest 9% de vots nuls estigueren representats al parlament basc? Doncs que Aralar hagués tret un escó ménys, EB no hagués tingut representació, EA en tindria com a màxim un, PSE i PNV tindrien menys escons i Ibarretxe seria lehendakari.
A Galícia, es confirma l'efecte electoral que la crisi pot tenir pel PSOE i es contradiu allò de: a major participació millor resultats per l'esquerra. Ha estat una participació récord, d'un 70%.
Del que estic segur és que Touriño deu estar pensant ara mateix per què no va avançar les eleccions al mes d'octubre, quan els efectes de la crisi encara no eren tant devastadors i evidents. Aquesta decisió ha estat l'inici del final. Aquest ha estat un èxit personal de Rajoy, que s'ha involucrat personalment en la campanya sabedor que era la seua darrera carta. És possible, però, que aquesta victòria personal prolongue un possible canvi en el PP, que s'hagués pogut produir en cas de derrota a Galícia i descens brusc en el País Basc (després de la retirada de San Gil). No està clar, doncs, que a nivell nacional aporte estabilitat, donat que els crítics deuran buscar altres vies per provocar el canvi intern.
Per a Zapatero, la fi del pacte de govern amb el BNG pot tenir també conseqüències negatives al Congrés. Ara el gallecs podran accentuar postures més crítiques, conscients que anar de la ma del PSOE en temps de crisi no els aporta res.
Del que estic segur és que Touriño deu estar pensant ara mateix per què no va avançar les eleccions al mes d'octubre, quan els efectes de la crisi encara no eren tant devastadors i evidents. Aquesta decisió ha estat l'inici del final. Aquest ha estat un èxit personal de Rajoy, que s'ha involucrat personalment en la campanya sabedor que era la seua darrera carta. És possible, però, que aquesta victòria personal prolongue un possible canvi en el PP, que s'hagués pogut produir en cas de derrota a Galícia i descens brusc en el País Basc (després de la retirada de San Gil). No està clar, doncs, que a nivell nacional aporte estabilitat, donat que els crítics deuran buscar altres vies per provocar el canvi intern.
Per a Zapatero, la fi del pacte de govern amb el BNG pot tenir també conseqüències negatives al Congrés. Ara el gallecs podran accentuar postures més crítiques, conscients que anar de la ma del PSOE en temps de crisi no els aporta res.
Fins ací el flaix de la nit electoral.
Jo estic un poc perplexa, no amb els resultats (pot ser un poc a Galicia), però sí amb la resurrecció del PP a l'estil Ricky Roure. Sols que el PP sí que s’ha endut l’Òscar.
ResponEliminaDesprés de tres setmanes mediàticament frenètiques de corrupció, espies i lluita interna pel poder al Partit Popular, resulta que són els guanyadors reals a Galicia i morals a Euskadi. Serà un mite, doncs, que les campanyes electorals “oficials” no serveixen de massa i sí que són determinants? Perquè sembla que a Galicia tota aquesta corruptela no ha afectat a la imatge dels populars i sí ho ha fet la crisi al PSG (a més de la càrrega, des del principi de la legislatura autonòmica, contra els seus socis de govern).
I el PPPV? Em sorprèn com, eleccions rere eleccions (basques), no paren de perdre escons i mai han considerat un canvi d’estratègia o un mea culpa o una mínima actitud d’humilitat per reconèixer que no entenen ni de lluny als bascos. I ara ells oblidaran la crisi i les acusacions de cooperar amb terroristes que contínuament han fet cap al PSOE. I el PSOE oblidarà... tot, per si de cas!