dimecres, 31 de desembre de 2008

La campanya de la Plataforma per l'Ensenyament Públic: campanya contra causa, guanya la causa


Les darreres setmanes de desembre han estat marcades pel punt culminant de les mobilitzacions començades a setembre per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, a propòsit de la voluntat del Consell Valencià de impartir educació per la ciutadania en anglés i de les mancances cróniques del sistema educatiu valencià. N'he format part i he assistit a les reunions de forma periódica com a responsable de comunicació d'Escola Valenciana, i vaig presentar la proposta de campanya que finalment es va acabar posant en marxa el mes de novembre i desembre. En aquesta hi van jugar un paper important sobretot en Cesar Amiguet, i també en Francesc Felipe i l'Encarna. La campanya va estar marcada per l'escaç temps de maniobra, els recursos econòmics limitats i depenents de les donacions i per la seua constant mutació. El punt culminant va ser la gran manifstació del 29n a València que va reunir 80.000 persones segons l'organització i 44.000 segons la polícia local. Jo diria que la xifra real es situa entre els 55.000 i els 60.000 assistents. Més enllà de la tradicional batalla de xifres, aquesta va ser una de les mobilitzacions més importants dels darrers 20 anys al País Valencià, comparable a la produida arrel del moviment del No a la Guerra d'Irak. A més, ha estat la primera vegada que el govern valencià rectificava una de les seues postures més fermes després d'anunciar que aquesta qüestió era "innegociable".

Quines van ser les claus de la campanya i de l'èxit de les mobilitazcions?


- Grassroots Campaigns. Involucrar més que simplement comunicar. Consolidació d'una causa amb evident format de moviment social, on tothom es pot sentir partícep. Es consolida davant els èxits progressius de la Plataforma el missatge de l'Oportunitat de canviar les coses. La causa (Plataforma) guanya a la campanya (Govern valencià).

- Aportar un conjunt de recursos (senzills i directes) per extendre la promoció a webs i blogs. Creació d'un web, de caràcter senzill però que facilita la participació dels moviment locals de suport.

- Captació de recursos econòmics per internet i de forma física

- Complicitat dels mitjans tradicionals

- Creació d'una imatge gràfica que cohesione el moviment dispers geogràficament i li aporte visibilitat

- Consolidació i concreció del missatge. Cal cohesionar les diferents visions en el sí de la Plataforma

- A més de les insersions en els mitjans tradicionals i en la xarxa a partir d'estructures 2.0, es potencia la publicitat de guerrilla i la presència al carrer de repartidors que promocionen la causa.

Com està succeint en la resta del planeta, la tendència al canvi de paradigma es confirma. Les campanyes van adreçades a involucrar més que simplement comunicar (d'aquesta idea és ferme defensor el blog proxim it, de gran valor en matèria de comunicació política). Això és precissamnet el que converteix una campanya en una causa, quan la societat a la que ens adrecem se sent partícep directa del moviment. En aquest aspecte, cal comentar que el cas concret de la Plataforma parteix ja d'una base social directa, donat que cap partit la impulsava, i per tant, aquest connexió i intenció d'involucrar el nostre target es simplifica notablement.


En aquesta línia d'involucrar cal ubicar totes les propostes llançades per la Plataforma: promoció del tancament nocturn de centres (més de 100 tancaments), adhesions al manifest (500 adhesions de centres), concentracions locals, després comarcals, provincials i finalment de País...


A més, tot el disseny de la campanya va partir dels dissenys elaborats espontàneament per l'escola Max Aub de València, i que després van evolucionar cap a la coneguda denominació de "La Marea Amarilla". No va ser casualitat, dies abans ens vam marcar el repte d'identificar la mobilització amb un color, i la idea va quallar a la premsa i a la societat en general.






El mateix inici de campanya va estar protagonitzant per la recollida de fons de forma física amb el vals i per internet. Es va llançar el missatge que "quans més fons aconseguim més extensa podrà ser la campanya" i el resultat va ser 20.000 euros recaudats en 10 dies. Dies abans es posava en funcionament l'espai web fontdemoradimissió.org. Un espai senzill, des del qual s'oferia la possibilitat de fer donatius (hui innactiu), descarregar-se el manifest per fomentar-ne les adhesions, obtenir la moció de rezolzament per als ajuntaments (50 adhesions en un mes), baizar-se les falques de ràdio per penjar-les a les webs i a emissores locals i comarcals per les delegacions territorials i descàrrega de banners amb diferents format per situar-los en posició central a blogs i altres espais webs. La web va superar les 20.000 pàgines vistes en poques setmanes, i va enllaçada en dotzenes de blogs a més dels espais web de sindicats majoritaris, Escola Valenciana i la resta d'entitats membres de la Plataforma per l'Ensenyament Públic. La mobilització també ha estat present a Facebook, en diferents grus de discussió i en la causa Font de Mora Dimissió.


La Plataforma amb caràcter genèric de país, es multiplica primer de forma provincial i posteriorment naixen plataformes per l'ensenyament públic comarcals. El treball d'imatge ofert a la web de les mobilitzacions i de les entitats presents al moviment donen el seu fruit i totes les expressions locals del fnòmen unifiquen espontàneament imatge i missatge.


El missatge es concreta a mesura que avança la campanya, d'un manifest de tres pàgines es passa a promocionar 10 punts concrets, presents a tots els suports informatius.


Aquest missatge és present als suports publicitaris. La campanya no deixa de banda els mitjans tradicionals. Crec que són hui en dia un complement als missatges oferts en les noves tecnologies, que consoliden el missatge i situen l'assumpte en l'agenda mediàtica. No crec que es puguen generar grassroots campaigns en un període de temps curt sense presència en mitjans tradicionals. Això no implica cap desconfiança cap a la cultura 2.0, ni molts menys, és evident que aquesta és el present i el futur, i han estat una part indispensable (la part essencial) de la campanya. A més de les insercions publicitaris es van realitzar reunions amb els directors del principals mitjans de comunicació valencians.


Les xarxes locals de suport, formades bàsicament per pares, alumnes i professors són els protagonistes de formats econòmics però pràctics de publicitat de guerrilla: pintades, cartells a finestres de centres, boicots als cates públics del Conseller Font de Mora...

La Plataforma a nivel de Pais, també genera formats de promoció amb gran capacitat d'impacte i a baix cost: concentracions amb pancartes, 12.000 llacets grocs promocionals Font de Mora Dimissió (tots els membres la porten en actes públics, es reparteixen als partits de l'oposició per lluir-la a les Corts durant la setmana prèvia a la manifestació, es seleccionen personalitats públiques que la llueixen...), repartiments en la via pública de 16.000 flyers...
Amb tot, aquesta gran mobilització ha obert la porta a escetxes en el sistema polític del Partit Popular, i el repte ara es situa en identificar les reeivindicacions de diferents sectors socials com lara l'educatiu en un moviment polític. Si més no, l'èxit de la Plataforma per l'Ensenyament Públic contrastat amb els fracassos polítics de l'oposició, el que ens porta a qüestionar-nos si en el domini aplastant del Partit Popular no hi té a veure la manca d'alternativa, estratègia i lideratge polític de PSPV, Bloc, IPV i EUPV.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada