Sobre els grups de pressió NIMBY

Darrerament aquest blog recull més propostes que guaite a la xarxa que de collita pròpia. Però la riquesa i qualitat de continguts en diversos blogs paga la pena. Ahir vaig trobar-me amb algunes referències de base interessants sobre els anomenats grups NIMBY. Aquests grups són, per exemple, tots els Salvem que vam veure nàixer a la darrera legislatura al País Valencià, són grups d'individus que s'organitzen en oposició a mesures concretes de les institucions, que es revelen contra decisions del poder polític, sovint administracions locals, i interpreten el seu David contra Golliach particular. Sobre la interacció entre aquests grups i les institucions polítiques, i sobre l'estratègia que aquestes darreres deuen emprar recomane el blog Proxim It. En el seu darrer post, i en referència a l'aprovació d'una llei del govern d'Ontario (Canadà) que limita l'acció dels moviments NIMBY en determinats projectes, s'especifica:

Contràriament a la resta d’ocasions que es troben els líders polítics, davant problemes d’audiències hostils (crisis o NIMBYs) la figura del polític no ha d’anar a demostrar capacitat executiva (força), sinó proximitat. El polític ha de posar-se al nivell dels ciutadans, acceptar totes les crítiques i tant sols fer valer la seva autoritat per destacar que hi ha altres ciutadans que no estan essent representats. El polític no ha de ser la figura implacable que mostrem en les campanyes electorals, sinó el líder que, conscient de l’oposició al projecte i de tots els seus defectes, decideix tirar-lo endavant perquè és l’única forma d’assolir la necessitat que es vol cobrir. Com més força, perfecció i superioritat vulgui mostrar el polític, més s’enfortirà el NIMBY i el resultat pot ser nefast pel bé col·lectiu.