dijous, 17 de setembre de 2009

Ara, Nosaltres

Regeneració democràtica, política oberta a la ciutadania, transparència, participació, valors, ideologia, polítics-ciutadans, poliètica, honestedat, innovació, progrés, canvi, país.
Estem saturats de conceptes que centren les campanyes i programes dels partits polítics i els seus candidats. Definitivament, tenim la certesa que al País Valencià no ens podrem ni tan sols apropar a aquests propòsits amb l’actual sistema de partits. Com a mínim pel que fa a la política en el marc de les Corts Valencianes.
Fa temps que ens hem adonat d’això pel que fa a l’acció de govern del Partit Popular, pel que fa a les seues polítiques i sobretot pel que fa a la manera de dur-les a terme i al contingut del seu missatge. Però no és l’objectiu d’aquest article enumerar tot allò que ens allunya dels nostres governants.
El que ara realment ens preocupa és l’especial insistència del PSPV en assimilar cada vegada més el discurs i esquema contextual del PP. Molts podran ara pensar que ja feia temps que havien arribat a la mateixa conclusió, però és cert que cada vegada més ciutadans deixen d’assenyalar el PSPV com l’alternativa, i que el moment actual mereix una anàlisi actualitzat. Fins ara hem rebutjat acceptar com a dogma allò que el PSPV i PP són iguals, que no existeix entre ells cap diferència. Tot i l’ambigüitat dels socialistes, no es pot afirmar que les seues polítiques i la manera de dur-les a terme hagen estat idèntiques a les dels conservadors. No obstant, és preocupant la seua evolució, el seu viratge en l’eix polític valencià.
Copien fórmules del PP i les sumen als complexes crònics que mantenen: potenciació del regionalisme en front la pluralitat de l’estat, acceptació del model urbanístic i econòmic del PP, ambigüitat en tant la política hídrica, menyspreu de les minories, qüestionaments de la raó il•lustrada, baixa intensitat del debat ideològic, ideologia al servei de l’estratègia, escàs poder d’involucrar el ciutadà, manca de discurs estable, allunyament de les polítiques socials, líder sense relat, pànic a la novetat...
Els canvis polítics són per a aquells que ofereixen quelcom nou que convenç a la ciutadania. La fórmula de guanyar només quan l’oponent s’immola és rarament vàlida. Estem en condicions d’afirmar que els socialistes valencians han deixat de ser la principal esperança majoritària d’alternativa, tan sols ens ofereixen alternància.
No obstant, això no implica que aquesta principal opció passe a ser altra força política. Sense dubte aquesta no és el Compromís, i difícilment ho seran per separat cap de les formacions que l’integren. Cal fer autocrítica. Els partits del Compromís han perdut credibilitat, més de la que ells mateixos es pensen. És cert que reconeixem la tasca de moltes de les persones que treballen a les comarques en aquests darrers partits, i amb ells cal començar a treballar una opció de futur
I aleshores. Què fem? Quina és l’alternativa?.
Doncs Nosaltres, el ciutadans que creiem que és el moment de plantejar una visió innovadora de la política, crear la Nova Política i convertir-nos en l’alternativa. Nosaltres, que sabem que el que necessita el país és una regeneració democràtica, una explosió de la política que trenque les barreres amb el ciutadà i done peu a la consolidació d’una nova cultura política a Europa. Utòpic? Sí, ací estem parlant de generar un projecte polític de base comarcal encapçalat per la societat cívica, amb una càrrega d’innovació en participació i transparència insòlita en els partits polítics europeus del s XX.
Nosaltres el ciutadans, som la resposta a la consolidació d’un tercer espai de país, nacionalista i de progrés. Posem-nos En Moviment, organitzem-nos, perfeccionem el nostre discurs, triem un líder sorgit de sufragi ciutadà i llancem-nos com a proposta electoral representativa del canvi, entès no com la possibilitat de governar sinó com l’oportunitat d’aportar quelcom nou, d’influir en positiu .
Ells, els partits que aspiren a aquests tercer espai polític ens seguiran, segur, i si liderem un moviment sense precedents en participació i amb valors assentats, les condicions les posarem nosaltres, els ciutadans. No pensem en el 5%, pensem en el 50%, la xifra de persones que es declaren “progressistes”. Ha arribat el moment, generem l’oportunitat, siguem els protagonistes de l’evolució en positiu de la democràcia europea, entesa com la capacitat dels ciutadans d’influir decididament en la pressa de decisions polítiques, trenquem les barreres que ens han fet creure inamovibles. Flanem satisfets que estem fent quelcom nou, important, positiu, durader. Ara, nosaltres.

Vicent Marzà
Gerard Fullana

1 comentari:

  1. Sumem, caminem, construïm, hi ha molta feina però la farem de grat. Posem els fonaments d'un País valencià, just, lliure i exemplar. Fem-ho, i fem-ho ja.

    Ara, nosaltres!

    ResponSuprimeix