Camps-Alarte

Hui dimecres s'han reunit el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (Francisco perquè ell mateix ha insistit a RTVV que no tornen a emprar la versió valenciana del seu nom en un escrit), i el líder del PSPV, Jorge Alarte (qui ha complit aquesta setmana 100 dies com a secretari general). El resultat ja el sabíem: un diàleg centrat en política estatal només adreçat als mitjans de comunicació i amb el que han pretés marcar diferències en el seu discurs, un més que altre. Un per consolidar el seu electorat repetint les bases de la seua estratègia de les darreres legislatures i l'altre per intentar recuperar-lo evitant crítiques dures i intentant potenciar la imatge de líder estable i moderat. Amdós han intentat explotar les contradiccions de la seua acció política envers l'acció del seu partit a nivell estatal. Això s'ha fet palés en matèria de finançament o trasvassaments. Veient el resultat el dia següent, sembla que amdós líders es van canviar els papers: el governant criticant la gestió i posicionament de l'oposició, i aquest darrer oferint concessions i tirant pilotes fora en alguns temes essencials.

Francisco Camps

Poques novetats. Aigua, grans events i crítiques i demandes al govern central han estat un cop més la seua base estratègica. Podriem identificar certa actualització d'estratègia: ara la crisi és responsabilitat del PSPV, màxim culpable, segons Camps, de la baixada de vendes en segones residències a ciutadans europeus. El motiu d'aquesta davallada? Una suposada campanya en contra de les gestió urbanística del Govern Valencià. Argument dèbil i fàcilment rebatible pel PSPV, però que de no tallar-se a temps pot incloure's en l'imaginari de l'electorat més fidel al PP, que no necessita de detallats arguments per influir en l'opinió pública, s'ha demostrat que sovint es comporta com a una massa irracionalment convençuda.

També destaca una ja monótona referència al trasvassament de l'Ebre, sabedor Camps de la falta de discurs, estratègia i convicció política del PSPV en les darreres legislatures respecte a aquest tema. Tot i això, la no aparició d'aquest reclam en el programa electoral del PP a les eleccions generals de 2008 converteix aquest punt en vulnerable.

Jorge Alarte

Dimecres complia Alarte 100 dies com a Secretari General del PSPV. Arribava a l'encontre amb Camps després de ser protagonista d'una pluja de crítiques directes al seu lideratge per part de l'aparell del govern valencià. Encara a dos anys i mig de les eleccions i amb la intenció de potenciar una imatge de líder moderat, Alarte va seguir una estratègia de crítiques suaus intentant centrar el missatge en la crisi econòmica. Va acusar el president valencià de "molta retòrica i poca acció". Crec va estar influenciat per la corrent del seu partit que demana la identificació en certs posicionament de l'electorat del PP menys fidelitzat i que pensen és recuperable. Se li va atorgar un canvi de postura envers els transvassaments, recolzant el del Tajo-Segura. Ací, PSOE i PP valencià s'alineen contra les tesis dels mateixos partits a Castella la Manxa. Tampoc es tracta d'un posicionament de valentia política, és l'estratègia del mal menor. No obstant, parlar de l'aigua per al PP és parlar del trasvassament de l'Ebre i en aquest punt Alarte va denotar el principal handicap de l'estratègia política del PSPV de Pla: la manca de convicció a l'hora de defensar un discurs. Sembla un clar error reconèixer que "aquest és un tema del passat, jo només responc a aquelles decisions des que sóc secretari general". Aquest "rentar-se les mans" dificulta la consolidació d'una imatge de líder sòlid, un dels principals objectiu de l'ex alcalde d'Al·laquàs. Calia aci haver treballat de forma prèvia un argument més sòlid, propi, donat que es cert que la sensació dels valencians de necessitat de trasvassament és inferior a la de 5 anys enrere. A més, el mateix PP el va eliminar del seu programa electoral en les darreres eleccions.

En la meua opinió, l'agenda de la reunió contenia massa contingut per als interessos del PSPV, que hagués tingut que limitar-se a fomentar l'inici d'una campanya sobre la negativa gestió dels execedents econòmics dels darrers anys (grans events, no potenciació d'altres sectors econòmics...) i com a conseqüència l'endarreriment en serveis públics, com ara ensenyament i sanitat, i la manca de recursos actuals per fer front a la situació.

També el dia d'abans i de després del partit són importants, i ací la maquinària del PP no va deixar passar l'oportunitat. Si realment Alarte vol continuar amb la lína de la moderació, potser li cal el seu Alfonso Guerra particular, que escalfe l'encontre i en comente el seu resultat des d'una óptica més pròpia de l'oposició a un govern amb tants possibles arguments rebatibles com el de Camps, i que a més, acaba de sofrir un cop dur donant marxa enrere en alguns punts bàsics de la seua política educativa davant les protestes de la Plataforma per l'Ensenyament Públic.

La setmana que ve continuen aquestes reunions "de cara a la galeria" amb els grups Compromís i Partit Popular.